El director general de Salut Pública, Juan Beltrán, ha presentat el projecte Cohorte IMPaCT, un estudi nacional en què participaran 4.000 castellonencs d'entre 16 i 79 anys i que té com a objectiu analitzar la salut de la població espanyola durant els pròxims 20 anys per a comprendre millor l'origen de les principals malalties i ajudar així a previndre-les i tractar-les.
Este estudi es troba plenament desplegat a la Comunitat Valenciana amb la implementació de quatre centres de treball, denominats nodes, dels quals un es troba en zona rural i els tres restants, en zona urbana, amb l'objectiu de complir els criteris d'aproximació proporcional a la variabilitat geogràfica.
Estos nodes estan ubicats al centre de salut de Callosa d’en Sarrià (Departament de Salut Marina Baixa), centre de salut de la Malva-rosa (Departament de Salut València Clínic–La Malva-rosa), consultori auxiliar Verge del Cap (Departament de Salut d'Elda) i centre de salut Gran Via (Departament de Salut de Castelló).
Beltrán ha visitat este centre de salut de la ciutat de Castelló, que va iniciar el programa en desembre de 2024, per a conéixer el seu desenvolupament junt amb Raul Ferrando, gerent del Departament de Salut de Catelló; Óscar Zurriaga, investigador principal del projecte; Clara Adsuara, regidora de l'Ajuntament de Castelló i altre personal investigador i sanitari.
Crides des del centre de salut
La metodologia del projecte consistix a arreplegar informació de cada participant a través de qüestionaris, exploracions físiques, proves fisiològiques i anàlisis de biomarcadors, que se n'aniran realitzant en diferents períodes de 2 i 5 anys des de les consultes creades per a tal efecte, per la qual cosa “la col·laboració de la ciutadania és essencial, ja que els resultats d'este estudi repercutiran en la millora de la salut de tota la població”, ha indicat Beltrán, qui anima els castellonencs a participar si se'l sol·liciten des del seu centre de salut.
Cohorte IMPaCT està impulsat per l'Institut de Salut Carlos III a través del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) i té com a objectiu la creació d'una gran cohort poblacional de 200.000 persones en tota Espanya, ja que es pretén “conéixer el paper dels hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l'origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties”, ha afegit Beltrán.
A la Comunitat Valenciana, el projecte està coordinat des de la Subdirecció General d'Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental de la Direcció General de Salut Pública, amb la participació per a la gestió del projecte de la Fundació FISABIO. Actualment, l'estudi compta ja amb 600 persones adherides de les 16.000 necessàries, ja que cada un dels quatre nodes ha d'analitzar la salut de 4.000 participants.
Medicina de precisió
Els projectes de cohorts són estudis en què se selecciona un ampli grup de població per a arreplegar dades exhaustives de cada una de les persones participants al llarg dels anys. Esta informació se seguix en el temps amb l'objectiu de poder predir els riscos d'emmalaltir, ja que per a previndre l'aparició d'una malaltia cal conéixer bé les seues causes.
Estes cohorts compten amb mostres biològiques i amb informació epidemiològica molt àmplia, incloent-hi també factors socials i econòmics, “per la qual cosa constituïxen una ferramenta bàsica per a l'avanç en prevenció personalitzada, la qual cosa permetrà fer un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió”, indica Beltrán.
Les dades dels participants arreplegades estaran disponibles per al desenvolupament d'altres projectes científics d'interés per a la societat, ja que la Cohorte IMPaCT permetrà a la comunitat científica conéixer millor com previndre les principals malalties i el deteriorament associat a l'edat, les lesions i la discapacitat.
La possibilitat de disposar d'un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clínics, genètics, epidemiològics i d'hàbits de vida, afavorirà la creació de models predictius de malaltia, així com identificar desigualtats en salut, monitorar indicadors clau i avaluar l'impacte de polítiques sanitàries