La Filmoteca Valenciana ha publicat un estudi sobre un guió inèdit de Vicente Blasco Ibáñez

Carlos Aimeur ha recuperat i analitzat un manuscrit en francés localitzat en l'arxiu personal de Rafael Ventura Melià

 - Actualitzat a 06/11/2026 12:03

Guardar

Filmoteca Valenciana
Filmoteca Valenciana
Afegeix CastellóExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

La Filmoteca Valenciana ha publicat Le romancier, el guió perdut, un estudi del novel·lista, periodista i historiador cinematogràfic Carlos Aimeur que ha recuperat i analitzat un guió cinematogràfic inèdit escrit per Vicente Blasco Ibáñez. L'obra ha constituït el número 55 de la col·lecció Textos de la Filmoteca.

La presentació ha tingut lloc a la sala Berlanga de la Filmoteca Valenciana, abans de la projecció de Sangre y arena (1916), dirigida per Vicente Blasco Ibáñez i Max André. En l'acte han participat el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia de l'Institut Valencià de Cultura, Luis Gosálbez; l'exdirector de la Casa Museu Blasco Ibáñez, Emilio Sales Dasí, i el mateix Aimeur. La presentació ha format part de les Jornades del Patrimoni Audiovisual organitzades per la Filmoteca per a commemorar el Dia del Patrimoni Audiovisual.

El valor del guió inèdit

Segons ha assenyalat Luis Gosálbez, la trajectòria de Vicente Blasco Ibáñez ha sigut estudiada principalment com la d'un novel·lista d'èxit internacional i com una de les personalitats més destacades del panorama cultural i polític durant les primeres dècades del segle passat. "No obstant això, el seu paper com a pioner i argumentista en els inicis de la indústria del cinema no ha tingut tanta rellevància. L'estudi de Carlos Aimeur té com a objectiu donar a conéixer una de les facetes creatives menys conegudes de l'escriptor i polític valencià", ha explicat.

Localitzat en l'arxiu personal del periodista Rafael Ventura Melià, el manuscrit inèdit, redactat en francés cap a 1917, ha constituït l'anella perduda que ha vinculat l'activitat de l'autor a París durant la Primera Guerra Mundial amb la gestació de la seua obra més universal, Els quatre genets de l'Apocalipsi. Ambdues obres han estat emmarcades en la propaganda aliada, causa a la qual Blasco Ibáñez era afí.

A diferència de les seues experiències posteriors a Hollywood, on el seu paper s'ha limitat a la provisió d'arguments per a ser adaptats per tercers, Le romancier ha mostrat un autor amb una consciència tècnica plena del llenguatge audiovisual.

L'anàlisi del text i el seu context

L'anàlisi de les seues didascàlies i anotacions ha demostrat una planificació minuciosa dels recursos de càmera i efectes especials, i ha confirmat que Blasco Ibáñez dissenyava les seues històries pensant directament en la pantalla. El text ha incorporat imatges de la guerra de trinxeres i vivències en el front que l'autor ha desenvolupat simultàniament en la seua narrativa literària, la qual cosa ha consolidat este guió com el text seminal de la seua etapa internacional.

A través d'este estudi, s'ha redimensionat la figura de l'escriptor valencià com un pioner multidisciplinari i argumentista professional en el context de la producció bèl·lica francesa. La monografia no sols ha restituït una peça essencial del patrimoni audiovisual valencià, sinó que també ha oferit una base científica per a comprendre la modernitat d'un autor que va saber integrar l'originalitat fotogràfica en la base del seu èxit global.

El text ha partit del seu relat El novel·lista i ha narrat la història d'un escriptor britànic la vida del qual ha quedat travessada per la Primera Guerra Mundial i la mort del seu fill en el front. No obstant això, l'estudi no s'ha limitat a reproduir una obra desconeguda de manera somera: s'ha reconstruït el context que va nàixer, s'han analitzat els seus recursos cinematogràfics i s'han seguit les petjades del Blasco Ibáñez implicat en la causa aliada.

L'edició del llibre i la trajectòria de Carlos Aimeur

Carlos Aimeur ha subratllat que la publicació ha oferit el guió en la seua llengua original i en traducció al castellà. "Hem volgut que el lector puga acostar-se alhora al document i a la investigació que permet comprendre'l. Un projecte artístic, personal i de propaganda aliada que va romandre durant dècades fora de la vista. El to del llibre és així, divulgatiu".

Aimeur ha trobat el guió en contactar amb el novel·lista Joan Carles Ventura, nebot de l'escriptor i periodista Rafael Ventura Melià, que havia estudiat en profunditat el cinema de Blasco Ibáñez i tenia el manuscrit entre el seu arxiu personal.

Carlos Aimeur

L'escriptor i periodista Carlos Aimeur ha nascut a València en 1972. Ha format part del Consell Rector de la Filmoteca Valenciana entre maig de 2004 i juliol de 2007. En 2007 ha rebut el XXV Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa per la novel·la Bonaventura. Sang, còlera, melancolia.

És autor de les novel·les Destroy. El corazón del hombre es un abismo (2015) i Cuando fallan las fuerzas (2025), i dels audiollibres Siniestro (2018) i No olvides mi nombre (2021). En l'àmbit audiovisual ha realitzat estudis i treballs vinculats al cinema i al documental, entre estos Toni Canet. El hijo del calero (2019), publicat amb motiu de la Mostra de València.

Ha dirigit el documental Teología. Perdimos un imperio por esto (2013) i ha participat com a guionista en el documental Operació Elefteria (2021) i en la sèrie documental Informe. Ha format part del jurat en el Festival de Cinema d'Albacete i de la secció Opera Prima de la Mostra de València. Actualment exercix com a docent de Llengua Castellana i Literatura.