El director general de Política Lingüística, Vicent Satorres, ha participat a Palma en el Campus NPLD-Coppieters 2026, organitzat per la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD), i ha subratllat el paper dels joves per a garantir el futur de la diversitat lingüística europea i, en concret, del valencià.
Satorres ha destacat la importància d'este tipus de trobades, ja que, segons ha dit, el futur del valencià "depén en gran part de la capacitat de connectar amb els joves i d'estar present amb naturalitat en els espais a on estudien, es relacionen, creen i consumixen continguts".
"No és suficient que els joves coneguen la llengua. Hem d'afavorir que la trien i la utilitzen fora de l'aula, especialment en les xarxes socials, la música, l'audiovisual, l'oci i les noves maneres de comunicació digital", ha subratllat el director general.
Un campus centrat en joventut i llengües minoritàries
El Campus s'ha celebrat a Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma i ha analitzat com les relacions de poder, les condicions socioeconòmiques i les noves formes de socialització digital influïxen en les decisions lingüístiques dels joves i en la transmissió de les llengües minoritzades.
El programa ha combinat ponències, taules redones i presentacions de bones pràctiques procedents de les Illes Balears i de diferents comunitats lingüístiques europees. Les sessions han abordat el paper de l'educació, la música, els referents socials, els mitjans públics, els creadors de continguts i les polítiques públiques en l'extensió de l'ús social de les llengües entre les generacions més joves.
Entre les experiències compartides han figurat iniciatives en diferents llengües europees minoritàries. També s'han estudiat projectes per a acostar les llengües als joves mitjançant festivals de cultura digital, continguts audiovisuals innovadors, creadors locals, ambaixadors lingüístics i activitats comunitàries.
A més, les jornades han dedicat una atenció especial a la vida digital dels joves, a la visibilitat de les llengües minoritzades en internet i als mecanismes necessaris perquè el coneixement adquirit en l'àmbit educatiu es transforme en un ús sostingut en la comunitat.
El valencià, present en la cooperació lingüística europea
Vicent Satorres ha participat també a Palma en la reunió del Plenari de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD), una xarxa europea que reunix governs, institucions, universitats i entitats vinculades a la protecció i la promoció de les llengües regionals i minoritàries.
La Generalitat és membre de ple dret del comité de direcció de la NPLD juntament amb els governs del País Basc, les Illes Balears, Galícia, Navarra, Catalunya, Gal·les, Irlanda, Frísia i Còrsega.
Satorres ha destacat que formar part dels òrgans de decisió de la NPLD "situa el valencià en un espai europeu de treball i d'intercanvi i permet a la Generalitat compartir les prioritats valencianes i establir aliances amb governs i institucions que treballen en contextos multilingües, donant a conéixer la nostra realitat".
En este sentit, ha insistit que la presència de la Comunitat Valenciana en estes xarxes "no és només institucional, sinó també una oportunitat pràctica per a impulsar iniciatives adaptades als nous hàbits lingüístics dels joves i reforçar l'ús del valencià en els entorns amb més capacitat de projecció social".
Reunió sobre el protocol entre comunitats amb llengua pròpia
Abans de la celebració de les trobades de la NPLD, Palma ha acollit esta setmana també la reunió de la Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística entre els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia, les Illes Balears, Navarra i la Comunitat Valenciana.
En esta reunió, les regions participants han pogut compartir experiències, identificar necessitats comunes i promoure actuacions conjuntes entre comunitats autònomes amb llengua pròpia per a impulsar accions coordinades.
Satorres ha assenyalat que la participació de la Generalitat en estos àmbits de cooperació "ens permet aportar la realitat i les necessitats del valencià, conéixer iniciatives que funcionen en altres territoris i avançar en projectes útils per a la ciutadania".
"La defensa i la promoció del valencià guanyen eficàcia quan combinem el treball propi amb la cooperació institucional. En este sentit, formar part d'este protocol reforça la presència de la Comunitat Valenciana en els debats sobre diversitat lingüística i ens ajuda a construir respostes compartides davant de reptes que són comuns", ha afegit el director general.