Castelló projecta 4.200 noves vivendes en set zones de la ciutat: estos són els barris on es construiran

L'Ajuntament preveu que aproximadament el 40 % de les vivendes siguen de protecció pública. Soler i Godes, Bovalar, Donoso Cortés, Gran Via, Sensal III, Barcelona i Crémor concentren els desenvolupaments residencials previstos per als pròxims anys.

Guardar

Vivenda pública
Vivenda pública
Afegeix CastellóExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

La ciutat de Castelló de la Plana es prepara per a una important transformació urbanística amb el desenvolupament de set sectors residencials que permetrien incorporar unes 4.200 vivendes noves, segons les previsions de l'Ajuntament. D'estes, aproximadament el 40 % serien de protecció pública, una proporció que suposaria al voltant de 1.680 immobles destinats a facilitar l'accés a la vivenda.

La planificació municipal ha tornat a situar-se entre les prioritats del govern local amb motiu de la presentació dels pressupostos de Castelló per a 2027, aprovats per la Junta de Govern Local el dijous 19 de novembre i pendents de la seua tramitació plenària.

L'objectiu anunciat és ampliar l'oferta residencial de la ciutat en un context marcat per les dificultats d'accés a la vivenda, especialment entre els joves i les famílies amb menors recursos econòmics.

No obstant això, els set desenvolupaments no es troben en la mateixa fase administrativa. Mentres alguns avancen cap a la seua urbanització, altres encara requerixen completar tràmits urbanístics abans que puguen construir-se els primers edificis.

Les set zones de Castelló on es projecten vivendes noves

La Direcció d'Urbanisme de l'Ajuntament ha identificat set àmbits residencials en els quals es concentra la previsió de creixement de la ciutat:

  • Entorn del col·legi Soler i Godes, un dels desenvolupaments més avançats.

  • Bovalar, on es preveuen actuacions d'urbanització durant 2027.

  • Donoso Cortés, amb previsions d'avançar en el seu desenvolupament durant el pròxim exercici.

  • Gran Via, el calendari municipal del qual situa actuacions en 2028.

  • Sensal III, on continuen els tràmits de reparcel·lació.

  • Barcelona–EVha, un àmbit pendent de resoldre qüestions urbanístiques.

  • Crémor, amb actuacions previstes per a 2028.

Estos sectors formen part de l'estratègia municipal per a ampliar el sòl residencial disponible i afavorir la construcció de vivendes noves. No obstant això, la xifra de 4.200 immobles representa una previsió conjunta de desenvolupament urbanístic, no una quantitat de vivendes que vagen a entregar-se durant 2027.

Soler i Godes: 439 vivendes, més de la mitat protegides

Un dels projectes més avançats es troba en l'entorn del col·legi Soler i Godes, on l'Ajuntament contempla la construcció de 439 vivendes, de les quals 236 seran de protecció pública. Això significa que aproximadament el 54 % de les vivendes previstes en este àmbit tindrien algun règim de protecció.

El desenvolupament inclou la urbanització d'uns 28.000 metres quadrats i actuacions per a millorar els espais públics i la connexió amb l'entorn escolar. Entre les intervencions previstes destaquen 1.850 metres quadrats de zones verdes pròximes a la plaça Donoso Cortés i al parc del Pont de Ferro.

També es contemplen espais de jocs infantils, equipaments per a practicar exercici a l'aire lliure, aparcabicicletes, fonts i mobiliari urbà. La planificació municipal situa este sector entre els primers que podrien avançar cap a la construcció residencial, encara que la finalització de la urbanització no implica el lliurament immediat de les vivendes.

Bovalar i Donoso Cortés: actuacions previstes per a 2027

Altres dos sectors que podrien registrar avanços durant el pròxim any són Bovalar i Donoso Cortés.

En Bovalar, l'Ajuntament ha comunicat que s'ha sol·licitat la llicència urbanística necessària per a avançar en el projecte. La previsió municipal és que els treballs d'urbanització puguen començar durant 2027.

En Donoso Cortés també es contempla avançar en les actuacions urbanístiques el pròxim exercici, després dels tràmits relacionats amb les al·legacions presentades. En ambdós casos, resulta necessari distingir entre l'inici dels treballs d'urbanització i la posterior construcció d'edificis residencials.

La urbanització comprén les actuacions necessàries per a preparar els terrenys i dotar-los de les infraestructures corresponents, mentre que l'edificació requerix els seus propis procediments i autoritzacions. Per tant, l'horitzó de 2027 no s'ha d'interpretar com una data de lliurament de les futures vivendes.

Gran Via i Crémor: els projectes previstos per a 2028

La planificació municipal situa actuacions en els sectors de Gran Via i Crémor durant 2028, la qual cosa amplia l'horitzó de desenvolupament residencial més enllà del pròxim exercici pressupostari.

En Gran Via continuen els procediments administratius vinculats al desenvolupament urbanístic, entre ells la resolució de les al·legacions presentades. Per la seua part, Crémor forma part dels set àmbits inclosos en la previsió de creixement residencial anunciada per l'Ajuntament. Les dates comunicades corresponen al calendari previst per a avançar en estos sectors i no constituïxen una garantia sobre quan estaran disponibles els futurs habitatges.

Sensal III i Barcelona: els tràmits urbanístics pendents

La situació de Sensal III i Barcelona–EVha és diferent, ja que ambdós àmbits mantenen qüestions administratives pendents.

En Sensal III, els treballs municipals se centren en la reparcel·lació, un procediment necessari per a reorganitzar la distribució de les propietats i els drets urbanístics abans d'avançar en el desenvolupament del sector.

En Barcelona–EVha, la planificació està vinculada a l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl i a l'actualització d'un projecte la tramitació del qual roman paralitzada des de 2011. Actualment, les actuacions se centren en les càrregues urbanístiques de l'àmbit. Estos procediments condicionen el calendari dels projectes, per la qual cosa encara no existix una data confirmada per a la construcció i entrega dels habitatges corresponents.

Quants habitatges protegits es preveuen a Castelló

Un dels principals objectius anunciats per l'Ajuntament és que aproximadament quatre de cada deu nous habitatges siguen de protecció pública. Aplicant eixe percentatge a la previsió de 4.200 immobles, el resultat seria d'uns 1.680 habitatges protegits.

Es tracta d'una estimació derivada de la planificació municipal, no d'una xifra d'habitatges ja adjudicats o disponibles per a sol·licitar. La distribució definitiva depén dels projectes que es desenvolupen en cada sector i de les condicions urbanístiques i administratives aplicables.

Per això, les persones interessades a accedir a un habitatge protegit hauran d'esperar a les corresponents promocions i convocatòries per a conéixer els requisits específics.

El pressupost de 2027 inclou partides per a habitatge i desenvolupament urbanístic

El projecte de pressupostos municipals per a 2027 contempla 638.264,63 euros per a desenvolupaments urbanístics i 350.000 euros per a vivenda, segons les xifres presentades per l'equip de govern. Estes quantitats formen part d'uns comptes consolidats que ascendixen a 245.867.095 euros i que hauran de continuar la seua tramitació administrativa.

La previsió de construir 4.200 vivendes s'emmarca en una estratègia urbanística de diversos exercicis, per la qual cosa no ha de confondre's amb una inversió que vaja a executar-se íntegrament amb el pressupost de 2027. A més, l'Ajuntament treballa en una estratègia per a ampliar el parc de lloguer assequible mitjançant la col·laboració i finançament de diferents administracions.

Entre els objectius anunciats figura facilitar l'accés a una vivenda als col·lectius que troben majors dificultats en el mercat residencial, especialment els joves.

Els desenvolupaments es troben en diferents fases, des de la urbanització fins a la tramitació de projectes i procediments de reparcel·lació.

L'entorn del col·legi Soler i Godes és un dels àmbits més avançats, mentre que Bovalar i Donoso Cortés concentren part de les actuacions previstes per a 2027.

Gran Via i Crémor tenen un horitzó posterior, situat en 2028 per a determinades actuacions urbanístiques, i Sensal III i Barcelona–EVha encara han de completar tràmits administratius. El desenvolupament d'estos set sectors serà determinant per a conéixer com creixerà Castelló durant els pròxims anys i en quina mesura la nova oferta residencial podrà contribuir a millorar l'accés a la vivenda.

La pròxima qüestió serà comprovar quants d'estos projectes aconseguixen passar de la planificació a la urbanització efectiva i quin calendari s'establix per a la construcció dels primers immobles.