Quan arriba el final de juny, el Grau de Castelló canvia de ritme. Els carrers s'ompliran de música, les embarcacions s'engalanen en el port i l'olor de mar acompanya una programació que mescla actes religiosos, cultura popular i activitats per a totes les edats. Són les Festes de Sant Pere, una celebració que va molt més enllà del calendari festiu i que cada any recorda l'origen mariner d'este districte i la seua estreta relació amb el Mediterrani.
A diferència d'altres festes patronals, Sant Pere manté una personalitat pròpia marcada per l'activitat pesquera. No és casualitat que molts dels seus actes principals tinguen com a escenari el port o que bona part de les seues tradicions giren entorn de la mar. Durant diversos dies, veïns, pescadors, penyes i visitants compartixen una celebració que conserva costums transmesos de generació en generació.
Però, què fa que Sant Pere siga considerada la festa més marinera de Castelló? La resposta està en una història centenària, en el pes que ha tingut la pesca en el desenrotllament del Grau i en una programació que manté viu eixe llegat.
Unes festes que van nàixer lligades al port i a la pesca
El Grau de Castelló no pot entendre's sense la mar. Des de fa segles, el port ha sigut un dels principals motors econòmics de la ciutat gràcies a l'activitat pesquera i al comerç marítim. Eixa realitat va fer que la figura de Sant Pere, patró dels pescadors, adquirira una importància especial entre els qui es guanyaven la vida en el Mediterrani.
Amb el pas del temps, les celebracions religioses van anar creixent fins a incorporar activitats populars, culturals i festives que implicaven tot el barri. No obstant això, l'essència mai va canviar: retre homenatge als qui vivien de la mar i demanar protecció per a les embarcacions i les seues tripulacions.
Eixe origen seguix sent visible hui. Encara que les festes han evolucionat per a adaptar-se a nous públics, conserven una identitat molt marcada que les diferencia d'altres celebracions de la província.
A més, la implicació de la Confraria de Pescadors, les associacions veïnals i les entitats del Grau contribuïx a mantindre vives moltes de les tradicions que han arribat fins als nostres dies.
La processó marítima, l'acte que millor representa l'esperit de Sant Pere
Si hi ha una imatge capaç de resumir el significat d'estes festes és la processó marítima que se celebra cada 29 de juny, festivitat de Sant Pere.
Després de la missa solemne, la imatge del patró recorre els carrers del Grau fins a arribar al port pesquer. Allí embarca per a navegar per la dàrsena acompanyada per desenes de barcos decorats per a l'ocasió, mentre les sirenes de les embarcacions ressonen com a mostra de respecte i homenatge.
Es tracta d'un dels pocs actes d'estes característiques que encara conserven tota la seua força simbòlica en el litoral valencià. No només té un component religiós, sinó també emocional, ja que recorda el treball de generacions de pescadors que trobaren en la mar el seu mode de vida.
Cada any milers de persones seguixen el recorregut des de terra ferma, convertint este moment en un dels més esperats i fotografiats de tota la programació festiva.
El port seguix sent el gran protagonista de la celebració
A diferència d'altres festes patronals, gran part de les activitats de Sant Pere es desenvolupen al voltant del port i del passeig marítim. Eixe escenari natural aporta un caràcter molt diferent d'altres celebracions urbanes.
Els concerts, els espectacles pirotècnics, les activitats infantils i bona part de les trobades populars tenen com a teló de fons les embarcacions pesqueres, la llotja i el Mediterrani. Eixa proximitat a la mar forma part de l'experiència per a aquells que visiten el Grau durant estos dies.
A més, molts visitants aprofiten per a conéixer espais emblemàtics com el port pesquer, el passeig Buenavista o el Moll de Costa, descobrint un barri que manté una personalitat pròpia dins del municipi de Castelló.
Esta relació constant entre festa i paisatge marítim convertix Sant Pere en una celebració difícil de trobar en altres llocs de la Comunitat Valenciana.
La gastronomia també conta la història del Grau
La cuina ocupa un lloc destacat durant les festes i constituïx una altra forma d'acostar-se a la tradició marinera del districte.
Els restaurants del Grau oferixen durant estos dies alguns dels plats més representatius de la cuina mediterrània elaborats amb peix i marisc fresc procedent de la llotja. Arrossos mariners, fideuàs, sépia, polp o peix de temporada formen part d'una oferta gastronòmica que atrau nombrosos visitants.
A això s'afigen actes populars com el tradicional Dia de les Paelles, que reunix centenars de persones en un ambient de convivència i celebració. Encara que no està directament vinculat a la pesca, reflectix el caràcter participatiu d'unes festes on la gastronomia servix també com a punt de trobada. Per a molts visitants, disfrutar d'un dinar davant del port és una part inseparable de l'experiència de Sant Pere.
Una identitat que seguix viva generació rere generació
Les Festes de Sant Pere han sabut evolucionar sense perdre allò que les fa úniques. Hui conviuen els actes religiosos amb grans concerts, espectacles de foc, activitats infantils i propostes culturals pensades per a tots els públics.
No obstant això, el mar continua sent el fil conductor de tota la programació. La presència del port, la implicació del sector pesquer i la conservació de tradicions com la processó marítima mantenen intacta l'essència d'una celebració profundament lligada a la història del Grau.
Eixa capacitat per a combinar modernitat i tradició explica que Sant Pere continue sent una de les festes més volgudes pels castellonencs i una de les grans cites de l'inici de l'estiu a la província.
Qui acodix per primera vegada descobrix molt més que un programa d'actes. Troba un barri orgullós del seu passat, obert als visitants i disposat a compartir una forma d'entendre la vida que el Mediterrani seguix marcant el ritme. Eixa connexió permanent amb el mar és, precisament, la raó per la qual Sant Pere continua sent, any rere any, la festa més marinera de Castelló.