Este cap de setmana, la província de Castelló viurà una de les tradicions més arrelades i fidels al seu origen: els Pelegrins de Les Useres 2025. Un any més, tretze homes realitzaran la peregrinació entre Les Useres i Sant Joan de Penyagolosa, anada i tornada, gràcies a esta cita declarada Bé d'Interès Cultural Immaterial.
Com cada últim divendres d'abril, el municipi de Les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, viatja cap a l'edat mitjana per a recrear esta tradició marcada per la fe i la penitència. El divendres 25 d'abril els pelegrins començaran este camí ancestral marcat pel silenci, l'oració i la devoció, fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. I el dissabte 26, partiran de l'emblemàtic espai fins a Les Useres per a completar la peregrinació.
L'alcalde, Jaime Martínez, ha destacat la importància que este llegat “continue mantenint-se any rere any més viu que mai”: “És un orgull veure com, cada any, es transmet esta tradició i, al mateix temps, responsabilitat amb el respecte i emoció que suposa per a tot el nostre municipi”.
Qui són els pelegrins de 2025?
L'Ajuntament de Les Useres ja ha revelat el nom dels tretze hòmens que es convertiran els pelegrins, amb una mitjana d'edat de 35 anys. Es tracta d'Alejandro Cabrera Eugenio (39 anys), Adrián Edo Castaño (26 anys), Sergi Francisco Garcés (23 anys), José Vicente Aymerich Forés (51 anys, el més major), Manuel Ortiz Bellés (47 anys), Joan B. Rosegue Gual (39 anys), Pau Castillo Mateu (33 anys), Jordi Royo Gual (34 anys), Pau Sos Sánchez (36 anys), Luis Puerto Martí (31 anys), Óscar Górriz Solsona (32 anys), Jesús Campos Rochera (50 anys) i Rául Branchadell Tomás (22 anys, el més jove).
Origen d'esta tradició
El passat 2016, la peregrinació va aconseguir ser declarada Bé d'Interés Cultural Immaterial i és, sens dubte, una de les tradicions més fidels i volgudes de la província. No se sap molt dels seus orígens, que podrien situar-se en episodis de pestes, temps de sequeres o guerres, qualsevol motiu era suficient per a manifestar la fe en Déu, la Verge i els Sants. Segons el cant de l'O Vere Deus es demana per la salut, la pau i la pluja, assenyala l'Ajuntament de Les Useres.
La celebració és possible gràcies a tretze homes, el guia i dotze pelegrins (en representació de Jesucrist i els dotze Apòstols), acompanyats per tres cantors, el capellà, el representant de l'Ajuntament, els clavaris, el depositari, les promeses i el grup de les càrregues, els que renovaran un any més el vot de tot el poble en marxar en peregrinació penitencial cap al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. A més, en els tres dies previs s'oficien unes paraules de record sobre el que ha de ser el sentit cristià de fer una peregrinació. És conegut amb el nom del Tridu, en què es realitzen els resos del Rosari, les Lletanies, el Sermó, i el Cant dels Gojos.
Així, com cada any, el divendres de matinada comença el ritual amb la missa de les càrregues, després la dels Pelegrins, després es realitza la processó d'eixida on aniran descalços sobre un mantell d'heura, i amb un sepulcral silenci sol trencat pels cants gregorians dels cantors que xopa l'aire dels carrers empinats del poble. Ja en el Filador, es calcen i emprenen el camí d'uns 35 quilòmetres cada jornada, dividides en sis estacions; on els cantors no deixaran mai de cantar els cants propis de cada estació, i els altres resaran les diverses parts del rosari.
El moment culminant de la peregrinació arribarà el dissabte al matí en el santuari de Sant Joan, on té lloc la cerimònia del Perdó, en la qual el Guia en representació de Jesucrist els demanarà perdó i els besarà els peus rememorant allò que els avantpassats van transmetre de pares a fills al llarg dels segles. Segons mana la tradició res del que allí dins ha passat s'ha de dir, on cada un dels Pelegrins es quedarà amb l'essència dels actes i paraules que els transmetrà el Guia.
Després iniciaran el retorn cap a Les Useres, després del pas pel poble de Xodos, arribant a la nit amb la processó d'entrada al poble. I una vegada més s'haurà complit la promesa dels avantpassats, on Les Useres quedarà una altra vegada en el vaivé de la vida quotidiana, esperant ara a l'altra peregrinació germana i menys coneguda, la del Piló de la Creu, en memòria de la invenció de la Santa Cruz del dia 3 de maig, amb uns rituals semblants a esta peregrinació, i que ja apareixen documentats en el famós Plet contra la vila d'Atzeneta del Maestrat del segle XVII.