El camp castellonenc afronta un dels seus reptes més urgents: trobar qui el treballe quan la generació que el coneix de tota la vida ja no puga fer-ho. L'envelliment dels agricultors i l'abandó de terres no són tendències noves, però sí cada vegada més apressants. La Generalitat Valenciana ha fet un pas concret per a revertir-ho: 158 ajudes concedides a la província de Castelló, amb una inversió total de 8,3 milions d'euros, destinades a joves i nous agricultors que aposten per fer del camp el seu mode de vida.
Castelló, protagonista del 29% de les ajudes valencianes
Les xifres parlen per si soles. De les 548 ajudes concedides a tota la Comunitat Valenciana, amb un import global de 27,44 milions d'euros, quasi tres de cada deu corresponen a la província de Castelló. De les 158 ajudes provincials, 130 estan dirigides a joves agricultors i ramaders —persones d'entre 18 i 40 anys que s'incorporen al sector per primera vegada— i 28 a noves incorporacions de professionals d'entre 41 i 56 anys.
L'import mitjà que cada beneficiari rebrà no és menor: 54.923 euros de mitjana per als joves agricultors i ramaders, i 43.214 euros per als nous professionals incorporats al sector. Quantitats que, en molts casos, poden marcar la diferència entre arrancar una explotació o abandonar la idea abans de començar.
"A la província de Castelló s'han concedit 158 ajudes, de les quals 130 corresponen a joves i 28 a noves incorporacions, amb una inversió de 8,3 milions d'euros" - Vicente Tejedo, secretari Autonòmic d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana
Estes subvencions s'emmarquen en el Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) d'Espanya 2023-2027 i compten amb finançament provinent del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de la pròpia Generalitat Valenciana. No és, per tant, un esforç exclusivament autonòmic, sinó una aposta compartida entre administracions que reconeix la urgència del problema.
La Plana Alta, epicentre de la renovació agrària comarcal
A la comarca de la Plana Alta, la Conselleria d'Agricultura ha concedit 42 ajudes per a afavorir el relleu generacional: 36 per a joves agricultors i ramaders, i sis per a nous professionals. En conjunt sumen 2,24 milions d'euros i el seu impacte és tangible sobre el territori: les actuacions afectaran 596 hectàrees de cultiu, un espai equivalent a més de 800 camps de futbol reconvertits en terra productiva.
Els cultius que protagonitzen este procés de renovació són reveladors del paisatge agrari castellonenc. L'ametler lidera amb 386 hectàrees, seguit per l'olivar amb 87, els cítrics amb 31 i les hortalisses amb 18. A més, es recuperaran 17 hectàrees que havien deixat de produir, una dada que reflectix alguna cosa més que una estadística: darrere de cada hectàrea recuperada hi ha un tros de muntanya o de marjal que torna a tindre sentit econòmic i ambiental.
La dimensió ramadera d'estes explotacions no és menys cridanera. Els beneficiaris de la Plana Alta sumen en conjunt 214.810 aus, 12.245 caps de porcí, 4.766 d'oví-caprí i 35 de boví. Una cabanya que dona idea de la diversitat i el pes real que este tipus d'explotacions tenen en l'economia rural de la comarca.
Un repte estructural que va més enllà dels números
La Comunitat Valenciana és el territori amb més superfície agrària abandonada d'Espanya, amb 176.446 hectàrees sense conrear, i un dels que presenta major envelliment de la seua població agrària. En eixe context, la convocatòria de 29 milions d'euros es convertix en la més alta de la història destinada al relleu generacional en el sector agrari valencià. No és una dada menor per a una regió que històricament ha construït bona part de la seua identitat al voltant de l'horta, el taronger i la ramaderia de muntanya.
Vicente Tejedo va realitzar estes declaracions durant la seua visita al municipi d'Almassora, on va participar en la festivitat de Les Calderes amb motiu de la celebració de Santa Quitèria, una tradició recentment declarada Festa d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana. El marc no va ser casual: una celebració amb arrels fondes en la cultura rural castellonenca va servir d'escenari per a anunciar mesures que pretenen garantir que eixa mateixa cultura tinga qui l'herete. Perquè els camps d'ametlers, els corrals amb ovelles i les hortes de cítrics no se sostenen sols: necessiten mans joves, projectes viables i, també, suport econòmic per a qui decidisca quedar-se.