La vida s'encarix a Castelló. Les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirmen que els preus han pujat un 5 % a la província durant l'últim any, una xifra que situa la inflació en el seu nivell més alt de 2026 i que suposa un nou colp per a la butxaca de les famílies castellonenques. El transport, els subministraments de la llar i l'habitatge són alguns dels principals responsables d'este increment.
L'Índex de Preus de Consum (IPC) corresponent a setembre, publicat este dimecres 14 d'octubre, reflectix que Castelló és la província amb major inflació de la Comunitat Valenciana. De fet, l'increment interanual supera tant la mitjana autonòmica, situada en el 4,8 %, com la nacional, que arriba al 4,9 %.
Encara que la pujada mensual dels preus ha sigut del 0,2 %, l'evolució dels últims dotze mesos confirma una tendència a l'alça que afecta despeses quotidianes com desplaçar-se en cotxe, pagar l'electricitat, omplir la cistella de la compra o eixir a menjar fora.
El transport i l'habitatge disparen els preus a Castelló
Un dels sectors que més s'ha encarit a la província és el transport. Segons les dades de l'INE, els preus d'este grup han augmentat un 11,3 % respecte a setembre de 2025, convertint-se en el principal focus de pressió inflacionista.
Este increment està estretament relacionat amb l'evolució del preu dels carburants, que afecta especialment a aquells que necessiten utilitzar el vehicle privat per a desplaçar-se diàriament entre municipis de la província. L'habitatge i els seus subministraments tampoc escapen a les pujades. El grup que inclou habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles registra un increment interanual del 7,3 %.
Això significa que les llars castellonenques afronten un encariment considerable d'algunes de les seues despeses habituals, especialment les relacionades amb l'energia. L'augment dels costos energètics també pot repercutir indirectament en altres productes i servicis, ja que el transport de mercaderies i el funcionament dels negocis depenen en bona mesura d'estos subministraments.
La cistella de la compra i els restaurants també són més cars
Els aliments i les begudes no alcohòliques han registrat una pujada del 2,3 % en l'últim any a la província de Castelló.
Encara que este increment és inferior al del transport o l'habitatge, afecta un dels gastos més freqüents de les famílies. Productes bàsics, aliments frescos i articles de consum habitual formen part d'una cistella de la compra el cost de la qual continua sent superior al de fa un any. Per la seua part, els restaurants i servicis d'allotjament presenten un encariment interanual del 5,1 %, lleugerament superior a la inflació general de la província.
També destaca l'increment del 6,3 % en vestit i calcer, coincidint amb un període marcat per l'inici de la temporada de tardor i hivern. En altres àmbits, les activitats recreatives, esportives i culturals s'han encarit un 3,1 %, mentre que els servicis d'informació i comunicacions registren una pujada del 3,8 %.
Castelló supera la inflació de València i Alacant
Les dades publicades per l'INE situen Castelló com la província més inflacionista de la Comunitat Valenciana durant setembre.
Mentre la taxa provincial arriba al 5 %, el conjunt de l'autonomia registra una pujada interanual del 4,8 %. La diferència també s'aprecia respecte a Espanya, on l'IPC se situa en el 4,9 %. L'evolució dels preus resulta especialment significativa perquè setembre ha marcat l'increment interanual més gran registrat a Castelló durant tot el 2026.
Per a trobar un mes de setembre amb una inflació similar cal remuntar-se al 2008, quan els preus també augmentaren un 5 %. El precedent més elevat dels últims anys es va produir el setembre del 2022, quan la inflació provincial va arribar al 9,9 %.
La comparació reflectix que l'actual encariment no és un fenomen aïllat, sinó que es produïx en un context de pressió sobre els costos energètics i de transport.
Quant més costa viure a Castelló que fa un any?
Una inflació interanual del 5 % significa que, de mitjana, una cistella representativa de béns i servicis que costava 100 euros el setembre del 2025 hauria passat a costar aproximadament 105 euros el setembre del 2026.
Seguint eixa mateixa proporció, un gasto de 1.000 euros equivaldria ara a uns 1.050 euros, mentre que un de 2.000 euros ascendiria a uns 2.100 euros. Es tracta d'exemples orientatius calculats a partir de l'IPC general, no d'una estimació del gasto real de cada família. L'impacte depén dels hàbits de consum i del pes que tinguen els aliments, l'energia, el transport o l'habitatge en cada pressupost domèstic.
A més, la pujada de l'IPC no implica que tots els productes s'hagen encarit en la mateixa proporció. Mentres el transport registra increments superiors a l'11 %, altres sectors, com la sanitat, presenten variacions molt més moderades.
Continuaran pujant els preus en els pròxims mesos?
L'evolució de la inflació dependrà, en bona mesura, del comportament dels preus energètics i els carburants, que han protagonitzat algunes de les majors pujades dels últims mesos.
A escala nacional, l'IPC de setembre ha arribat al 4,9 %, el seu nivell més elevat des de febrer de 2023, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Les dades també confirmen la continuïtat de la rebaixa fiscal de 20 cèntims per litre sobre la gasolina i el gasoil a partir de l'1 de novembre, d'acord amb les mesures previstes pel Govern per a afrontar l'encariment energètic.
No obstant això, el comportament futur dels preus encara és incert. Les pròximes publicacions de l'INE permetran comprovar si la inflació comença a moderar-se o si Castelló manté una tendència alcista durant l'últim trimestre de l'any.
Ara per ara, la província tanca setembre amb la major inflació de 2026 i amb el transport, l'energia i l'habitatge com a principals factors d'encariment, una situació que continua condicionant el pressupost de nombroses llars castellonenques.