La província de Castelló guarda un patrimoni natural extens i divers. Paratges protegits, microreserves, paisatges singulars i el litoral a tan sols un pas fa d'esta regió un dels racons d'Espanya on encara queda molt per descobrir. Entre tots eixos tresors, hi ha set parcs naturals que s'han convertit en imprescindibles per a qualsevol que vulga recórrer el territori. A continuació, et presentem un itinerari pels punts que no pots perdre't si visites Castelló.
El viatge comença en la Serra d'Irta, un oasi en el litoral que encara conserva dotze quilòmetres de costa sense urbanitzar. Els seus penya-segats, coronats per la torre Badum, deixen vistes de postal enfront del Mediterrani. En l'interior sobreviuen castells àrabs com el de Xivert i el de Polpis, que més tard foren templers. Baix l'aigua, la reserva marina protegix una praderia de posidònia tan ben conservada que convertix l'esnòrquel en una experiència ineludible. La serra, amb els seus senders i crestes, és un refugi per als qui busquen pura naturalesa.

A pocs quilòmetres, el Desert de les Palmes desplega un paisatge que pareix tret d'una altra època. Es tracta d'una serralada paral·lela a la costa que els Carmelites descalços convertiren en lloc de retir i contemplació. D'ací el seu nom: un “desert” espiritual envoltat de palmitos, crestes i roquissars que hui atrau senderistes i ciclistes. Les seues dos grans cimes, la Mola del Morico i el Bartolo, oferixen unes increïbles vistes panoràmiques.

El recorregut continua cap a l'interior, on el Penyagolosa domina el paisatge. Amb 1.814 metres, és la cima més alta de la Comunitat Valenciana i una icona per als senderistes. La ruta que unix el santuari medieval de Sant Joan amb el cim és quasi un pla imprescindible. A mesura que s'ascendix, la vegetació canvia i inclús es poden observar espècies animals.

Més al sud, la Serra d'Espadà desplega el parc natural més extens de la província. Els seus boscos de sureres, els seus pobles d'herència àrab, els seus castells i les seues antigues neveres es poden visitar a partir de rutes que travessen un paisatge silici únic. Este lloc és, potser, el racó de la província que millor combina naturalesa i memòria.

Davant de la costa, a 48 quilòmetres mar endins, emergixen les Illes Columbretes, un arxipèlag volcànic que durant segles va ser conegut com les Illes de les Serps. Hui és un dels enclavaments més valuosos de la Mediterrània occidental, llar d'espècies úniques i reserva marina de referència. Només es pot visitar l'Illa Grossa, i fer-ho és com entrar en un altre món on predominen els paisatges abruptes, la fauna singular i un increïble entorn per a fer busseig.

El viatge continua en la Tinença de Benifassà, un massís abrupte modelat per segles de vida rural i usos tradicionals. Els seus paisatges grandiosos, els seus boscos i els seus senders (com el de l'embassament d'Ulldecona, el Portell de l'Infern o el Salt de Robert) revelen una biodiversitat extraordinària. Ací viu la població de cabra salvatge més important de la Comunitat Valenciana, i també un dels seus monestirs més antics: Santa Maria de Benifassà.

L'últim imprescindible és la Serra Calderona, el parc natural més meridional de la província. Un territori de barrancs, valls i muntanyes que s'ha convertit en un dels grans destins de senderisme de l'estiu. Els seus pobles guarden tresors històrics com la Cartoixa de Porta Coeli, la Cartoixa de Valldecrist o el Monestir de Sant Esperit del Mont, a més del Castell de Serra, que domina la vall del Túria des de 536 metres d'altitud.
