El fenomen dels habitatges turístics continua consolidant-se a la província de Castelló, on l'última actualització del registre autonòmic reflectix un creixement notable en els últims dos anys. Este auge es traduïx en una expansió accelerada del model d'apartament turístic, amb un impacte creixent sobre el mercat residencial.
Segons les dades oficials de la Generalitat Valenciana, amb data de 31 de juliol de 2025, el 73,85 % dels blocs o conjunts d'habitatges turístics registrats a Castelló s'han donat d'alta solo en 2024 i 2025. En total, 48 dels 65 blocs actius actuals. Una xifra que evidencia el ritme vertiginós d'expansió d'esta mena d'allotjaments i que alimenta el debat sobre el seu impacte en l'accés a l'habitatge, especialment en zones costaneres i d'alt valor turístic.
Quants habitatges turístics hi ha a Castelló?
El llistat oficial actualitzat inclou 65 blocs de cases turístiques en actiu repartits per tota la província. Estos blocs alberguen un total de 755 apartaments, amb una capacitat d'allotjament que ascendix a 3.370 places.
Quasi dos terços d'estos habitatges han sigut registrades recentment, la qual cosa revela una tendència creixent que està marcant la transformació de múltiples municipis, tant del litoral com de l'interior. Entre els blocs incorporats en els dos últims anys, es concentren 460 apartaments turístics i 1.988 places.
Este fenomen s'observa amb especial intensitat en localitats com Peníscola, Benicàssim, Orpesa o Castelló de la Plana, on la reconversió d'habitatges tradicionals en allotjaments per a estades curtes està desplaçant part de l'oferta residencial habitual.
On estan els habitatges turístics de Castelló?
El mapa dels habitatges turístics de la província mostra una concentració significativa en la costa, encara que també hi ha presència destacada en municipis de l'interior. Alguns dels blocs més representatius per volum, ubicació o data d'alta són:
-
Apartaments Tamarindes Peníscola: el bloc més gran del registre, amb 55 apartaments i 316 places, en primera línia de la platja de Peníscola.
-
Bernat Pie de Platja 3000 (Orpesa): disposa de 36 apartaments i 158 places, incorporat al registre l'abril de 2025.
-
Apartaments Marina Suites (Castelló de la Plana): registrats des de 2011, amb 23 apartaments i 126 places, reflectixen una ocupació consolidada en la capital.
-
Apartaments Campuebla (Montanejos): alta el juny de 2025, suma 32 apartaments i 141 places, en una destinació d'interior cada vegada més sol·licitat.
-
Apartaments Els Romers (Benicarló): incorporat l'abril de 2025, amb 28 apartaments i 160 places, un altre exemple de l'empenyiment turístic en el nord de la província.
Peníscola, amb més d'una dotzena de blocs registrats, es confirma com un dels grans pols turístics i també com un dels municipis on més s'està modificant el teixit urbà per la conversió intensiva d'habitatges.
Què s'entén per habitatge turístic?
Un habitatge turístic és un immoble destinat al lloguer de curta estada, orientat principalment a turistes, i que ha de complir certs requisits legals. Per a ser considerat com a tal en la Comunitat Valenciana, l'allotjament deu:
-
Estar moblat i equipat per al seu ús immediat.
-
Promocionar-se públicament com a allotjament temporal.
-
Llogar-se per dies o setmanes, sense possibilitat d'ús continuat com a residència habitual.
-
Complir amb la normativa d'accessibilitat, seguretat i qualitat mínima.
-
Estar inscrit oficialment en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana, on rep una signatura que permet la seua identificació i control.
Este marc legal pretén ordenar el mercat i previndre distorsions urbanes. De fet, alguns ajuntaments castellonencs estan començant a aplicar restriccions o a estudiar moratòries per a frenar la seua proliferació en determinades zones.
Quina és la diferència entre un habitatge turístic i una per a llogar?
Sovint confoses, els habitatges turístics i els habitatges per a llogar tradicional responen a lògiques completament diferents. Mentre les primeres estan pensades per a ús temporal, en estades breus i amb finalitats vacacionals, les segones es destinen a residència habitual, amb contractes de diversos mesos o anys.
La llei és clara: si un propietari lloga per dies sense registrar el seu immoble com a habitatge turístic, està incorrent en una infracció greu. Això comporta sancions econòmiques elevades i pot comportar la retirada del pis del mercat legal.
Per este motiu, molts municipis, inclosos alguns de la costa castellonenca, han intensificat els controls i les inspeccions en zones amb alta pressió turística, tractant de frenar la conversió irregular de pisos i mitigar els seus efectes sobre el preu del lloguer i la convivència veïnal.