Els equips de Vida Silvestre i de Xarxa Natura 2000 de la Generalitat han constatat un augment de les poblacions de rates penades autòctones en coves i refugis de la Comunitat Valenciana on s'han aplicat mesures de conservació i protecció. El seguiment realitzat en els últims anys ha confirmat l'eficàcia d'actuacions com la instal·lació de tancats rígids per a impedir l'accés no autoritzat a estos espais, especialment delicats durant la reproducció, la cria i la hibernació.
La cova de Macastre, el cas més destacat
Un dels exemples més significatius ha sigut la cova de Macastre, on la colònia de rates penades s'ha quadruplicat des de 2015. Llavors se censaven aproximadament un miler d'exemplars i, en l'actualitat, la població supera els 4.000, la qual cosa la convertix en un dels principals refugis de reproducció de la Comunitat Valenciana.
Esta cavitat alberga fins a huit espècies autòctones de quiròpters, entre elles algunes de les colònies més nombroses de rata penada mediterrània de ferradura (Rhinolophus euryale) i rata penada de cova (Miniopterus schreibersii) de la Comunitat Valenciana. També constituïx un refugi rellevant per a la rata penada ratonera mitjana, la rata penada ratonera ibèrica i la rata penada ratonera de peus grans, una espècie de distribució molt restringida en la Mediterrània occidental que va estar a la vora de la desaparició en este territori.
Seguiment científic sense accés a l'interior
La Conselleria de Medi Ambient ha protegit estes cavitats amb tancats rígids que impedixen l'entrada de persones i d'alguns depredadors, al mateix temps que preserven les condicions de tranquil·litat necessàries per al desenvolupament de les colònies. Les coves oferixen unes condicions estables d'humitat i temperatura que permeten a estos mamífers reduir el gasto energètic i completar amb èxit etapes crítiques del seu cicle biològic.
Els especialistes de Vaersa han realitzat el seguiment de les poblacions de rates penades en distintes coves de la Comunitat Valenciana des de 1997. Els censos s'han dut a terme per mitjà de tècniques no invasives per a evitar pertorbacions durant la reproducció i la cria.
Per a això, els equips s'han situat a l'entrada de les cavitats al capvespre i han emprat càmeres amb il·luminació infraroja i micròfons capaços de registrar els ultrasons que emeten els muricecs durant el vol. Cada espècie emet un tipus de so distint, la qual cosa ha permés identificar-la i comptabilitzar els exemplars combinant observació visual i acústica sense necessitat d'accedir a l'interior.
Refugis clau per a la biodiversitat
Després d'abandonar els refugis, els muricecs poden desplaçar-se desenes de quilòmetres a la recerca d'aliment per rius, boscos o espais oberts, i tornen després a la mateixa cova per a resguardar-se. La majoria dels muricecs presents a la Comunitat Valenciana són insectívors i exercixen un paper ecològic rellevant com a controladors naturals de plagues i insectes, a més de contribuir a l'equilibri dels ecosistemes i a reduir la presència d'espècies molestes per a l'agricultura i les persones.
La Generalitat ha assenyalat també que els muricecs autòctons no representen un perill per a les persones i que només poden mossegar si són capturats o manipulats. En moltes espècies, a més, la reproducció es basa en la fecundació diferida: l'aparellament té lloc a la tardor, abans de la hibernació, però les femelles conserven l'esperma durant diversos mesos i la fecundació no es produïx fins a la primavera, quan les condicions ambientals són favorables per al desenvolupament de les cries.
A la Comunitat Valenciana existixen 35 coves que alberguen importants agrupacions de muricecs. Els períodes d'hibernació, aparellament i cria són especialment sensibles, per la qual cosa qualsevol alteració de l'interior d'estos refugis pot provocar l'abandó de les colònies i comprometre la supervivència tant de les cries com dels exemplars adults.