L’Ingrés Mínim Vital (IMV) és una de les principals prestacions econòmiques destinades a protegir les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Encara que habitualment es relaciona amb llars amb fills o persones desocupades, també poden accedir a esta ajuda els qui viuen sols, inclosos els joves d’entre 23 i 29 anys i les persones majors de 30.
No obstant això, la Seguretat Social establix requisits diferents en funció de l’edat del sol·licitant, especialment quan es tracta d’acreditar que ha portat una vida independent dels seus pares o tutors.
En 2026, la renda garantida per a una persona adulta que viu sola arriba als 733,91 euros mensuals, encara que això no significa que tots els beneficiaris reben eixa quantitat. L’import final depén dels ingressos que tinga cada sol·licitant i de les seues circumstàncies personals.
A més, existix una particularitat que moltes persones desconeixen: viure amb els pares no impedix automàticament sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital, sempre que es complisquen les condicions legals per a ser considerat beneficiari individual i no formar part de la mateixa unitat de convivència.
Requisits per a cobrar l’Ingrés Mínim Vital entre els 23 i 29 anys
Les persones d’entre 23 i 29 anys que vulguen accedir a l’Ingrés Mínim Vital com a beneficiàries individuals han de complir una sèrie de condicions establides per la Seguretat Social.
La més important és haver viscut de manera independent durant almenys els dos anys immediatament anteriors a presentar la sol·licitud. Per a acreditar esta independència, la normativa exigix que el sol·licitant haja tingut un domicili diferent dels seus progenitors, tutors o acollidors durant eixe període.
A més, haurà de demostrar que ha romàs d’alta en la Seguretat Social, en Classes Passives de l’Estat o en una mutualitat alternativa durant un mínim de 12 mesos, continuats o no, dins d’eixos dos anys. Això significa que no basta únicament amb tindre entre 23 i 29 anys o trobar-se sense ocupació. És necessari acreditar la independència prèvia i complir els requisits econòmics.
La legislació contempla excepcions a estes exigències en determinades situacions d’especial vulnerabilitat, com les víctimes de violència de gènere o les persones que han iniciat tràmits de separació o divorci.
Quins requisits han de complir els majors de 30 anys?
Per a les persones de 30 anys o més, les condicions d’independència són diferents.
En este cas, la Seguretat Social exigix acreditar que durant l'any immediatament anterior a la sol·licitud el domicili ha sigut diferent dels pares, tutors o acollidors. Per tant, el període d'independència exigit és menor que l'establert per als sol·licitants d'entre 23 i 29 anys.
A més, per a este grup d'edat no s'establix el requisit addicional d'haver cotitzat durant 12 mesos que sí que s'exigix als menors de 30 anys per a acreditar la seua vida independent. Esta diferència resulta especialment rellevant per a persones que, després d'haver abandonat el domicili familiar, passen dificultats econòmiques i necessiten sol·licitar una prestació.
Tanmateix, complir el requisit d'edat i independència no garantix la concessió de l'IMV. També serà necessari acreditar una situació de vulnerabilitat econòmica i complir les restants condicions establides per la Seguretat Social.
¿Es pot cobrar l'Ingrés Mínim Vital vivint amb els pares?
Sí, però no en tots els casos. La Seguretat Social contempla que una persona d'almenys 23 anys puga sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital encara que compartisca domicili amb altres persones, sempre que legalment no forme part de la seua unitat de convivència.
Per a accedir com a beneficiari individual en este supòsit, el sol·licitant ha de complir, entre altres, les següents condicions:
-
No estar casat, llevat que haja iniciat els tràmits de separació o divorci.
-
No mantindre una parella de fet en els termes previstos per la normativa.
-
No formar part d'una altra unitat de convivència.
-
Complir els requisits d'independència prèvia que corresponguen a la seua edat.
-
Trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica.
És important tindre en compte que compartir vivenda amb els progenitors no significa necessàriament que el sol·licitant puga ser considerat una unitat independent. La Seguretat Social analitza els vincles familiars, la convivència i les circumstàncies acreditades. Per això, una persona que mai s'ha independitzat dels seus pares no adquirix automàticament el dret a cobrar l'IMV en complir 23 o 30 anys.
Quant es cobra d'Ingrés Mínim Vital en 2026
La quantia de la prestació depén de la composició de la unitat de convivència i dels ingressos que perceben els seus integrants.
En 2026, la renda garantida per a una persona beneficiària individual és de 733,91 euros mensuals, equivalents a 8.806,92 euros anuals. No obstant això, esta xifra representa el llindar de renda garantida, no una quantitat fixa que reben tots els sol·licitants.
Per exemple, una persona que complisca tots els requisits i no tinga ingressos computables podria percebre la quantia íntegra. En canvi, si disposa d'ingressos, la Seguretat Social calcularà la diferència entre eixos ingressos i la renda garantida que li corresponga, sempre que es complisquen els requisits d'accés.
En les llars amb diversos membres, les quantitats augmenten en funció del nombre d'adults i menors, i poden aplicar-se complements específics, com el Complement d'Ajuda per a la Infància.
Altres requisits per a sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital en 2026
A més dels requisits específics per edat, la Seguretat Social establix condicions generals que han de complir els qui sol·liciten esta prestació. Una d'elles és tindre residència legal i efectiva a Espanya durant almenys l'any immediatament anterior a la sol·licitud, encara que existixen excepcions per a determinats col·lectius protegits.
També és imprescindible trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica. Per a comprovar-ho, la Seguretat Social analitza els ingressos i el patrimoni del sol·licitant o de la seua unitat de convivència. L'habitatge habitual queda exclòs del còmput del patrimoni, però poden tindre's en compte altres béns i actius.
En el cas de les unitats de convivència, també s'exigix, amb caràcter general, que estiguen constituïdes des d'almenys sis mesos abans de la presentació de la sol·licitud. El compliment d'estes condicions es comprova a partir de la informació econòmica i personal facilitada pel sol·licitant i de les dades disponibles en les administracions públiques.
Com sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital pas a pas
Les persones interessades a sol·licitar l'IMV poden realitzar el tràmit a través dels canals habilitats per la Seguretat Social. La sol·licitud pot presentar-se per internet, tant amb certificat digital o Cl@ve com mitjançant el servici específic per als qui no disposen d'identificació electrònica.
També és possible acudir presencialment a un Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS), normalment mitjançant cita prèvia. Per a tramitar la prestació pot ser necessari aportar documentació d'identitat, informació sobre el domicili i la convivència, així com els justificants que permeten acreditar els requisits d'independència i les circumstàncies econòmiques.
Abans d'iniciar el procediment, la Seguretat Social disposa d'un simulador oficial que permet comprovar de forma orientativa si es complixen els requisits i quina quantia podria correspondre.
Per últim, cal recordar que els beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital han de presentar anualment la declaració de la Renda, fins i tot quan els seus ingressos siguen reduïts, i comunicar els canvis que puguen afectar la prestació. En definitiva, la diferència fonamental entre els sol·licitants de 23 a 29 anys i els majors de 30 anys està en el període d'independència exigit: dos anys per als primers i un any per als segons, amb les excepcions previstes legalment. Una distinció que pot resultar decisiva a l'hora d'accedir a esta ajuda econòmica.